Les línies en les que s’ha basat la missió són:

 

• Conèixer la situació dels refugiats i el context als camps.

• Establir contacte amb les entitats a terreny i programar reunions de treball.

• Constatar quines són les línies de treball que s’han de seguir des dels municipis catalans.

• Tot això, tenint en compte que Europa està molt lluny de ser el principal destí de refugiats (Líban, Turquia, Jordània, Iraq...)

 

Durant la missió s’ha treballat amb les següents entitats:

 

• Save the Children

• Metges del Món

• Pallassos sense Fronteres

• Proactiva Open Arms*

 

*Actualment no s’hi col·labora, però s’han reunit amb ells i els faran una proposta per poder col·laborar.

 

 

CONCLUSIONS DE LA MISSIÓ

 

• Es verifica que les respostes són molt necessàries (cal felicitar al Fons Català i als ajuntaments que hi fan aportacions), però insuficients.

 

• Es verifica que és un procés molt impredictible, ja que depèn de política, guerres, geo-política, etc..

 

1. La força de les organitzacions i el voluntariat els transformen en actors crucials.

 

2. No hi ha prou capacitat per gestionar els municipis en ruta.

 

3. Les decisions crucials no les decideixen les entitats, sinó la Unió Europea el Frontex (Agència Europea per a la Gestió de Fronteres) i els propis Estats. Davant d’això, les entitats l’únic que fan és intentar gestionar les males decisions que prenen aquests organismes.

 

4. Malgrat el context canviant i impredictible, les entitats tenen una capacitat reactiva alta.

 

5. Es percep la incertesa que deriva de la possibilitat de múltiples escenaris dia a dia.

 

6. Queda palès el dilema “Seguretat Vs. Protecció i atenció a les persones refugiades”. La policia i l’exèrcit dificulten a les entitats l’accés als camps i els omple de burocràcia (permisos, contractes de voluntariat, etc..). Els ajuntaments dels municipis en ruta tenen un paper nul. Cap d’ells s’ha implicat en la gestió dels camps. Frontex, que es dedica a portar el registre de refugiats, fa una feina pèssima.

 

7. La fugida des dels països d’origen (Síria, Afganistan, Iraq...) esdevé un èxode carregat de perills que les víctimes han d’assumir personalment. No hi ha suport legal dels estats.

 

8. Es constata la necessitat de seguir donant suport a les entitats en terreny des del Fons Català de Cooperació i Desenvolupament.

 

9. Cal una acció integral basada en:

 

-  Sensibilitzar i informar que per ser solidaris no cal acollir a persones refugiades a casa. Cal seguir el principi d’utilitat i deixar de costat la realització personal.

 

- Són necessàries campanyes de sensibilització del que està passant als països d’origen i les rutes de fugida.

 

- La urgència és als països d’origen i a les 3 rutes de sortida.